La Marató de TV3

La propera Marató estarà dedicada a les malalties inflamatòries cròniques.

Ja hi ha tema per a la propera Marató. L’edició d’aquest 2002 estarà dedicada a les malalties inflamatòries cròniques. Els diners recaptats amb les aportacions ciutadanes es destinaran a la recerca mèdica per avançar en la prevenció, la diagnosi, el tractament i la rehabilitació d’aquest conjunt de malalties. La decisió la va prendre el 24 d’octubre passat el Patronat de la Fundació La Marató de TV3, tot acceptant la proposta de la Comissió Assessora. Aquesta Comissió està formada per diverses persones rellevants en el camp de la recerca, en l’àmbit universitari, hospitalari i clínic.

Amb l’etiqueta de malalties inflamatòries, s’hi inclouen trastorns diversos, que tenen en comú el fet de causar inflamació en alguna part del cos sense causa aparent, que tenen un curs crònic, tot sovint invalidant, i que poden afectar altres zones de l’anatomia. En aquest conjunt, però, hi ha dos grups especialment importants: el de les malalties inflamatòries de l’aparell locomotor, entre les quals hi ha l’artritis reumatoide, i les malalties inflamatòries intestinals, entre les quals destaquen la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn.



L’artritis reumatoide

És una malaltia de causa desconeguda en què s’inflamen les articulacions, especialment de les extremitats, i es produeix dolor i dificultat de moviment. En un grau menor, aquesta alteració afecta també d’altres estructures, com són els vasos sanguinis, els ossos i els tendons. Té una durada variable, irregular i en general llarga, per qual cosa es diu que és una malaltia crònica. Les molèsties i limitacions que ocasiona l’artritis reumatoide varien molt en funció del malalt, i és per això que no hi ha dos malalts iguals. En general, hi ha períodes d’agudització dels símptomes, que alternen amb èpoques en què les molèsties minven o desapareixen. Durant les fases d’agudització, les articulacions afectades es presenten tumefactes, doloroses i calentes. D’altra banda, febre hi pot haver també, manca de gana, debilitat i pèrdua de pes. En cada agudització, la malaltia se sol estendre i afectar noves articulacions. Amb el pas del temps, la inflamació crònica pot deformar les articulacions i impedir-ne el moviment normal. Com que se’n desconeixen les causes, el tractament es dirigeix a calmar els símptomes i preservar la funció articular, però la malaltia no es pot guarir, malgrat que se n’intenta aturar la progressió. D’una banda, es recomanen una sèrie de mesures pel que fa al ritme de vida (repòs suficient i en condicions adequades, per exemple) i, de l’altra, medicaments per minvar les molèsties i impedir el progrés de la malaltia.

Al nostre país, en pateix l’1,6% de la població, i en altres països de l’hemisferi occidental, el percentatge oscil·la entre l’1,5% i un 3%. Es presenta especialment a partir dels 60 anys, però també es pot manifestar a qualsevol edat, i és tres vegades més freqüent en dones que en homes. L’artritis reumatoide és una de les més de dues-centes malalties reumàtiques existents.



La malaltia de Crohn

És una inflamació també de causa desconeguda que pot afectar l’intestí prim i l’intestí gros o còlon, que en alguns casos és l’única zona lesionada. Pot aparèixer, amb tot, en qualsevol zona del tub digestiu, com l’esòfag, l’anus o, més estranyament, la cavitat bucal. Aquest trastorn se sol manifestar abans dels 30 anys d’edat i, en general, evoluciona alternant períodes aguts, o brots, amb períodes de normalitat relativa en què la inflamació s’estabilitza o s’atenua. Durant els brots solen aparèixer algunes manifestacions, com ara dolor abdominal, diarrees, febre o pèrdua de pes corporal. En canvi, durant els períodes de normalitat, aquestes manifestacions desapareixen o esdevenen menys intenses. Com que no es coneixen les causes d’aquest trastorn, el tractament s’adreça fonamentalment a aturar la inflamació i l’evolució de les lesions intestinals, fer disminuir la intensitat i la freqüència de les manifestacions i prevenir-ne les complicacions. Aquest tractament és de tipus farmacològic i a vegades també quirúrgic.



La colitis ulcerosa

Constitueix una afecció inflamatòria de l’intestí gros de la qual es desconeix la causa. De la mateixa manera que en la malaltia de Crohn, en aquest trastorn s’alternen els períodes aguts caracteritzats per simptomatologia (brots) amb els períodes de normalitat relativa. Les manifestacions més freqüents d’aquesta condició clínica són la diarrea, l’hemorràgia rectal –és a dir, la pèrdua de sang en l’última porció de l’intestí– i febre. La colitis ulcerosa pot originar una gran quantitat de complicacions, algunes menors i d’altres més greus (per exemple, la dilatació sobtada de l’intestí gros). Es presenta sobretot entre els 20 i els 40 anys d’edat, per bé que pot fer-ho en qualsevol moment de la vida. La incidència és superior en les dones que en els homes.

Com passa en les dues malalties anteriors, el fet de desconèixer-ne la causa fa que l’objectiu del tractament no en pugui ser el guariment. En aquest cas, es tracta d’atenuar-ne els símptomes, fer minvar la freqüència dels brots i prevenir-ne les complicacions. Globalment el tractament inclou l’administració de diversos fàrmacs i, en alguns casos, cal la intervenció quirúrgica.


Webs d'interŔs !

Lliga Reumatol˛gica Catalana    www.lligareumatologica.org

Associaciˇ de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa    www.accuesp.es

Acciˇ Psoriasi Catalunya    www.egroups.com/group/psoriasis